Botellón

Considerar el casc urbà, únicament, com un entramat d’edificis i viaris significa, en la pràctica, mercantilitzar qualsevol activitat ciutadana. Reduir els llocs d’encontre als centres comercials, grans magatzems i negocis de tot tipus. Limitar l’ús del carrer a un itinerari monòton entre la casa i la feina, en el millor dels cassos. L’estratègia és ampliar la calçada, dificultar l’accés als espais verds, eliminar l’activitat cultural pública, crear recintes tancats, promoure les construccions amb àrees privades, afavorir les superfícies d’oci i compra-venda,…

I el resultat és la sensació, a la ciutat, de major marginalitat i exclusió. Perquè només ocupen els carrers qui no poden accedir a l’oci pagat. Bona part dels actuals conflictes a l’espai públic tenen molt a veure amb açò i el ‘botellón’ no és, ni molt menys, una excepció sinó l’actual punta de l’iceberg del principal debat que enfronten les nostres ciutats al segle XXI.

Els rius de tinta que corren amb aquesta excusa amaguen, de manera premeditada, la qüestió principal. Fonamentalment, perquè se’ns ha tornat a negar la paraula als més joves, als protagonistes. S’han explicat els polítics, els ‘tertulians’ del que siga, els mitjans comunicació i gairebé tothom, amb l’única condició que l’opinió fora d’algú amb més de 30 anys. I això, perquè se’ns continua considerant immadurs per saber el que volem. Mireu, sinó, l’assimilació mecànica que el poder fa de la joventut amb la drogoaddicció, el vandalisme, la incultura,… i com s’amaguen els vertaders problemes: precarietat laboral, lloguers inabastables, hipoteques eternes, manca de qualitat educativa,…

El feminisme sempre insisteix en la necessitat que siguen les dones qui accedisquen a les institucions per modificar des de la llei la realitat masclista, amb el debat sobre la paritat a les llistes com a millor exemple. Però, per contra, a ningú li se passa pel cap la necessitat d’omplir els parlaments de legisladors menors de 30 anys per atendre les nostres demandes. Aquesta és una societat masclista, i això és evident, però també controlada per una generació molt determinada que no veu més enllà dels seus problemes, i subestima tant les veus dels seus fills com la dels seus pares. Es creuen amb la potestat de triar per nosaltres, quan el món ha canviat substancialment des que ells van començar a pentinar canes i oblidaren el seu esperit rebel, també amb l’excusa de la maduresa. Quants cops heu sentit això de… jo també era utòpic a la teua edat però ja se’t passarà amb el temps.

El ‘botellón’ no és, com ens volen fer creure, un problema de salut pública o vandalisme. Deixem-se de cinisme, la festa al carrer i l’alcohol, també les drogues, han format part de la nostra societat des de sempre. El que demostren aquestes concentracions improvisades és la dificultat de gaudir de l’oci al marge del circuit del negoci. Ens han transformat les ciutats en parcs d’atraccions on vals el que tens, ni més ni menys. I els joves ens neguem a acceptar la lògica del capitalisme, fins i tot, al temps d’esplai. A partir d’ací, busquem fórmules per fer compatible el dret al descans amb la necessitat de retrobar-nos al carrer. I el ‘botellón’ deixarà de ser una alarma social per retornar a una qüestió de responsabilitat individual. Parlem-ne.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.