BATASUNA

Per l’esquerraBATASUNA

Encara que ho semble pel títol de l’article, avui no parlaré del conflicte basc. Ho faré sobre la irrupció de la formació de l’esquerra abertzale a la precampanya electoral valenciana. Un protagonisme involuntari que res té a veure amb el trencament de la treva, sinó amb les paranoies que inunden l’executiu de Camps.

 [@more@]Vicente Rambla, flamant portaveu del Peculiar Partit que ens governa, va estar l’encarregat de saludar el Compormís pel País Valencià. L’endemà que les formacions d’esquerres anunciaren l’acord, el gris polític sentencià: “Comunistas más Nacionalistas igual a Batasuna”.Una senzilla equació que el valedor del Consell va aprendre de ben menut, supose, a un col·legi de pago de la mà d’un capellà franquista. Les rialles dels periodistes el van fer tallar ací, perquè en realitat tenia preparat tot un discurs ben enllestit. Un repàs històric sobre les causes de la decadència espanyola des de la derrota de l’armada invencible, atribuïble exclusivament a la Conspiración Judeo–Masónica-Comunista-Internacional.Tants anys intentant centrar el missatge per acabar reproduït, fil per randa, les ensenyances de Paquito, El Sepulturero Mayor dels versos de Sabina. Perquè darrere de tanta parafernàlia i propaganda institucional s’amaga la dreta de sempre, la de tota la vida. Els mateixos que feien preguntar-se a la mare, en la cançó de Maria del Mar Bonet: “Què volen aquesta gent que truquen de matinada? (…) del seu fill estudiant, que ben compromès n’estava”.El Compromís ha encès totes les alarmes. Cada dia sona el telèfon directe de la Generalitat i el Molt Honorable ja no sap com tranquil·litzar als Ortiz, Lubasa, Llanera, Roig, Soler i companyia. En joc hi ha molt. Milions de metres quadrats esperen la seua reclassificació. Plusvàlues milionàries que acaben en paradisos fiscals camí de la butxaca d’algun bon amic.L’esquerra anuncia la fi del capitalisme de casino i les rates s’afanyen a abandonar el vaixell amb el botí sota el braç. Zaplana, com no, ha estat el primer i els socialistes han tornat a picar. Sense el poder polític, la festa pot continuar amb el control de les caixes d’estalvi. I el Machote està decidit a fotre-li’l als seus socis amb l’ajuda de Joan Ignasi Pla, El Rey Pasmado.Als comicis podem donar un pas de gegant per recuperar el nostre País assetjat pels lladres. Però no ens equivoquem, farà falta molt més per desfer la trama que ha teixit la burgesia parasitària. Els Fabra no desapareixeran de la nit al matí el 27 de maig si no apostem per un canvi des de l’arrel.Diego Luis FernándezPeriodista



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.